Etnologia.cat

Subscriure a Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 17 minuts 25 segons

Curs de Conservació de construccions de pedra en sec a La Fatarella

dl., 26/03/2018 - 11:51
Els dies 20 i 21 d’abril es durà a terme el curs “Conservació de construccions de pedra en sec. Aixoplucs amb fusta I” a la zona de Pontils d’Anreba, de la Fatarella. És el segon curs organitzat entre la Fundació el Solà i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, en el període 2017-2018. Aquest curs continua amb el projecte iniciat al novembre del 2017 i , a més de la restauració d’estructures de pedra en sec, aporta coneixements sobre el cobriment amb fusta d’aquests elements.

El curs serà de caràcter pràctic, treballant de forma directa en diferents elements, amb la previsió de continuar treballant-hi en edicions posteriors.

La inscripció es pot realitzar fins el 13 d’abril enviant un correu a elsola@fundacioelsola.org.

Per a més informació es pot trucar als telèfons: 977413902 – 679786990.

El preu de la inscripció són 20 euros, i es disposa d’un material docent complementari amb un preu de 16 euros. En finalitzar el curs, es lliurarà un certificat d’aprofitament, emès per la Fundació URV i la Fundació el Solà.

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

dl., 19/03/2018 - 18:57

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Un llibre sobre l’antic joc de la morra

dl., 19/03/2018 - 10:31

Recentment, ha estat presentat a Sant Carles de la Ràpita i ha sortit a la venda el llibre titulat Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates, dins la Col·lecció l’Ermità, publicada per Edicions Morera.

La morra és un dels cent elements del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que ha estat inventariat dins el programa l’Immaterial. Es donava arreu de la Mediterrània, on encara té presència en diversos indrets, i consisteix en endevinar, al mateix temps, els dos adversaris que s’enfronten el número que sumen els dits de la mà que mostren, encarats i amb l’altra mà darrere l’esquena. A Catalunya encara és viu a diverses poblacions, però té un paper patrimonial molt especial a Sant Carles de la Ràpita.

Els autors del llibre, dels textos Rafa Balagué (membre de l’associació Morràpita) i David G. Caballero, i dels dibuixos, l’il·lustrador FERRO, fan difusió d’aquest antic joc  popular: la morra, un joc d’estratègia que, tot i les seves arrels antiquíssimes, encara avui es juga amb les mans. Els acompanya un pròleg d’Amadeu Carbó.

El llibre tracta dels orígens del joc: com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat, i també la seva recuperació, continuant la tradició dels mariners, amb els campionats de Morra es feien als bars del municipi fins que es va crear l’Associació Morràpita, l’any 2007. La dinàmica del joc no és molt complicada, però el llibre explica també les claus per poder jugar-hi.

Format: 14 x 21cm
Pàgines:
80 pàgs.
ISBN:
978-84-944473-5-8

Col·loquis d’Etnomusicologia: Noise as a transcultural network

dv., 16/03/2018 - 11:56

Divendres 23 de març a les 11.00h.

A càrrec de David Novak

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

This paper considers experimental music networks — from the transnational circulations of Noise music to a recent local boom in “circuit-bending” and analog synthesis — focal points for the emergence of neoliberal subjects in the recent geopolitical “pivot to Asia.” The emergence of local entrepreneurial “maker spaces” of “DIY” engineering in East and Southeast Asia run counter to views of Asian popular culture as purely imitative of Western forms (e.g. K-pop, J-pop). These networks “recenter” historical processes of globalization (Iwabuchi 2002) by generating new practices of creative work that repurpose electronic music technologies toward a new transcultural creative circuit. In recent years, the connective networks of circuit-bending, hacking, and Noise electronics have begun to bump up against “Eurorack&r dquo; synthesizer formats, and a consumer discourse based in models of individuated creativity. Connecting my past work on the feedback loops of Japanoise with recent ethnographic fieldwork among circuit-benders and synth-builders in Indonesia, I reveal the discourses of Noise’s experimentalism as both an intervention into narrow Euro-American timescales of music-technological innovation, and a mode of transcultural exchange.

+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/portfolio/144/

Presentació del Grup de Treball de l’ICA sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual (IVAC)

dv., 16/03/2018 - 11:52

Presentació del nou Grup de Treball de l’ICA: IVAC. Antropologia, Imatge i Cultura Visual al Museu de les Cultures del Món (Carrer de Montcada, 12-14, 08003 Barcelona).

L’acte és obert a tothom.

Per a qualsevol dubte adreceu-vos a: ivac@antropologia.cat

http://www.antropologia.cat/node/28271

L’editorial vallenca Cossetània publica els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera

dj., 15/03/2018 - 13:25
> El Museu Casteller de Catalunya a Valls i l’Ajuntament de Valls hi han cooperat > Dimecres 21 es presenta a Barcelona -seu d’Endesa- i divendres 23 a Algemesí -Museu Valencià de la Festa-

L’editorial vallenca Cossetània, amb una llarga experiència en els llibres sobre el món dels castells, presenta el proper dimecres 21 a Barcelona i divendres 23 a Algemesí els dos primers volums de la Enciclopèdia castellera, una obra dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. El projecte compta, a més, amb l’aportació dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

El primer volum, ‘Història I: dels antecedents al 1939’, compta amb la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló , Pere Ferrando i Xavier Güell. Aquest primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or, la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos.

El segon volum, ‘Història II: del 1939 al 2016’, ha comptat amb la participació dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. Analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

L’acte de presentació a Barcelona tindrà lloc dimecres 21 de març, a les 19 h, a la seu d’Endesa a (C/ Roger de Flor, 38-52), un dels patrocinadors de l’obra, i divendres 23 al Museu Valencià de la Festa, a la vila valenciana d’Algemesí, on s’ha mantingut el ball de valencians origen dels castells catalans. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums. La ‘Enciclopèdia castellera’ ha nascut amb la voluntat de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i així esdevenir-ne una obra de referència, gràcies també als estudiosos que han anat sorgint sobre les diferents matèries.

 

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: “la memòria popular”. Crida a la presentació de propostes

dj., 15/03/2018 - 12:44
Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural celebrarà el 9 i el 10 de novembre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic a la Roca del Vallès, que enguany giraran a l’entorn del Memorialisme Popular. Entenem per Memòria Popular aquella que té a veure amb els records sobre la vida quotidiana i les formes de vida individuals o col·lectives, així com de l’imaginari creat i recreat al seu entorn. La diferenciem, en aquest sentit, de la que gravita a l’entorn d’algun episodi o eix polític.

Les formes més habituals en què es recull aquesta memòria són els diaris personals i les entrevistes individuals o grupals, per bé que no són les úniques: tallers, tertúlies, converses… el ventall és cada cop més ampli, tant com l’interès que desperta aquest tema entre investigadors i gestors comunitaris.

La comissió encarregada de l’organització de les jornades està formada per entitats amb un ampli bagatge en el tema: l’associació El Llibre de la Vida, l’Arxiu de la Memòria Popular de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social i la pròpia Direcció General de Cultura Popular. Ara aquesta comissió fem una crida perquè ens doneu a conèixer les vostres experiències a l’entorn d’aquesta temàtica. Després en farem una selecció, tenint en compte l’originalitat, complexitat, la temàtica i la diversitat territorial. També volem identificar aquelles persones o equips que hi han reflexionat, que han analitzat el tema i  que per tant poden oferir una mirada àmplia sobre el fenomen així com possibles estratègies de futur. Per a qualsevol de les dues possibilitats, us demanem que ens faciliteu:

  • Nom de la persona, entitat o empresa
  • Títol
  • Resum de l’experiència o de l’anàlisi realitzada

Envieu-les a rcosta@gencat.cat abans del 28 de març.

En marxa un programa per garantir la continuïtat dels balls ancestrals de l’Escala a través de l’escola

dj., 15/03/2018 - 09:34

Els balls ancestrals de l’Escala tenen garantida la seva continuïtat, amb el desenvolupament d’un programa per donar-los a conèixer a l’escola.

A principis de mes, coincidint amb les festes del Carnaval de l’Escala, membres del Grup de Danses La Farandola de l’Escala van anar a l’Escola Empúries a ensenyar a alumnes de 5é de primària de la dansa de la Farandola.

La Farandola es balla a l’Escala, des de temps immemorial, per Carnaval. És un ball de participació on destaca la gran quantitat de dansaires que agafats de la mà van saltant i seguint les giragonses del capdanser. Segons la mitologia grega, és la dansa que van ballar els mariners que acompanyaven Teseu quan va sortir del laberint de Minos amb l’ajut del fil d’Ariadna

Aquest ball, molt vinculat al Carnaval de l’Escala, es representa cada any també durant la Festa de la Sal. Precisament per aquest motiu, aquesta activitat amb els alumnes de l’escola Empúries va ser enregistrada i  s’incorporarà a la documentació que l’Ajuntament de l’Escala aportarà perquè la Festa de la Sal sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO.

Igualment cal destacar que alters danses tradicionals de l’Escala formen part del programa pedagogic de l’Escola Empúries, ja que a 3er de primària s’ensenya a dansar el Ball del Drac, a 4art el ball de Nyacres i a 6è el ja més complexe Ball de les Gitanes.

La Festa de la Sal va néixer l’any 1997, tercer centenari de l’Alfolí de la Sal, lloc on es guardava la sal que arribava per mar des de les salines del delta de l’Ebre, Eivissa o Torrevella, per distribuir-la als pobles de l’interior. La festa va néixer amb la voluntat de fer memòria dels orígens pesquers i saladors del poble de l’Escala i durant aquests vint anys d’existència s’ha anat configurant de la mà de gent que participa mostrant l’essència del patrimoni de la gent de mar: els oficis mariners, la cuina dels pescadors, les cançons tradicionals i les danses ancestrals, aplegant músics, dansaires i públic d’arreu del món, aprenent els uns dels altres i establint llaços d’amistat.

Passió Medieval de Cervera

dc., 14/03/2018 - 14:08

Dissabte 17 de març a les 6 de la tarda. Església de Santa Maria de Cervera

El Misteri de la Santíssima Passió de Crist és una reconstrucció històrica de la Passió, on els espectadors retrocediran en el temps fins a l’època medieval. Les nombroses tasques de recerca que s’han dut a terme des dels inicis del projecte han permès que la representació sigui al màxim fidedigna possible a les representacions originals en tots els aspectes: els materials, la música, la llum, les teles, els complements. A diferència de l’època medieval, que es representava en diferents actes durant tota la Setmana Santa, la representació s’ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. Igual que en els seus orígens, es fa a l’interior del temple de Santa Maria, l’entorn més adequat tenint en compte que és teatre religiós medieval, entre la cerimònia religiosa i el teatre, un concepte molt diferent al que entenem actualment
com a teatre.

Vídeo promocional

Per compra d’entrades i més informació: http://www.passiomedievalcervera.com/

Jornada i sortida a les barraques de Subirats

dt., 13/03/2018 - 10:44

En el marc de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, l’Institut d’Estudis Penedesencs organitzem, el dissabte 17 de març (a partir de les 9 del matí) la Jornada “Barraques de pedra seca i mestisses”, a la seu de l’IEP de Vilafranca del Penedès (c/ Banys, 11). Es presentaran els projectes: “Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès” a càrrec de la coordinadora, Àngels Travé i de l’antropòleg Abraham Guillén; “Barraques mestisses” a càrrec de Josep Massana i projeccions audiovisuals de CEPvi; “Casetes de vinya“; “Wiquipedra“, etc.

Com a continuació de la Jornada, el diumenge 18 de març (a les 11 del matí), es farà una “Passejada guiada a les barraques mestisses” de Sant Pau d’Ordal (Subirats). L’escultor i fotògraf Josep Massana ens proposa una aproximació a l’espai rural del Penedès i descobrir les marques i signes del paisatge, motiu d’inspiració del seu treball. Durada de 2 hores i preu: 3 euros.

Per participar en les activitats cal inscripció prèvia a: secretaria@iepenedesencs.org o als telèfons 938921979 o 669882959.

Veure inauguració de les exposicions “Construint el territori” i “Barraques mestisses”, a la Capella Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Fins el 8 d’abril. 

Fotografia: “Barraca mestissa de Subirats” de Josep Massana.

El gènere en el patrimoni cultural

dl., 12/03/2018 - 10:57

Actes del XII congrès “El género del patrimonio cultural: discriminaciones, silencios, igualdad” celebrat a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea i al San Telmo Museoa (Donostia-San Sebastián), durant els díes 20 i 21 d’octubre de 2016.

El patrimoni cultural representa les identitats col·lectives del conjunt d’una societat o comunitat. Tot i això, els processos d’identificació i legitimació d’aquest patrimoni estan condicionats per la presència de biaixos discriminatoris. Aquests biaixos condueixen a la invisibilitat de característiques identitàries de determinats col·lectius socials. Entre aquests biaixos es troba l’androcèntric, i una conseqüència és l’exclusió de les identitats de les dones o la seva representació parcial en els béns culturals. Aquest llibre reuneix les contribucions d’especialistes que analitzen les conseqüències implicades pel biaix androcèntric, presentant accions que s’estan duent a terme en diferents espais patrimonials i museístics amb la finalitat de corregir-ho.

 

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.) Edita: Universidad del País Vasco Any: 2018 ISBN: 978-84-9082-779-6 Pàgines: 148

 

Se’n parlave i n’hi havie

dl., 12/03/2018 - 10:55

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Presentació del llibre: Racismo y sexualidad en la Cuba colonial. Intersecciones

dv., 09/03/2018 - 13:16

Data: 15/03/2018 18:30
Organitza: Institut Català d’Antropologia i Espai Contrabandos

Intervindran: Verena Stolcke, antropòloga i autora del llibre i Fina Birulés, filòsofa.

Lloc: Espai Contrabandos, carrer Junta de Comerç 20, Barcelona.

Sobre el llibre

SEMINARI PEMANENT GREMHER: La (In)visibilización de la cultura sikh en Madrid y Barcelona

dv., 09/03/2018 - 13:11

A càrrec de Carolina Esteso

Data: 15/03/2018 18:30
Organitza: GREMHER, GRECS, UB. Amb la col·laboració del Grup d’Investigació Religió, Ritual i Poder (GIRRPO) de l’ICA
Lloc: Aula 407 Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6-8, Barcelona.

Dones: ficcions i realitats

dj., 08/03/2018 - 17:37

L’exposició, de caràcter itinerant, i produïda pel Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, i vol contribuir a la disminució de la desigualtat entre dones i homes, tant reflectint com durant el segle XX es van crear uns estereotips de la dona, difosos pel cinema i els mitjans de comunicació, alguns dels quals encara són patents avui en dia; com mostrant com les dones han viscut, de manera més o menys conflictiva i incòmoda, aquest model reduccionista del seu paper. Mostra alguns dels moments més emblemàtics en què es fa palesa aquesta desigualtat, partint dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’arribada del franquisme, fins el moviment feminista, les mobilitzacions i els avenços fonamentals que es van fer a Catalunya pel reconeixement dels drets de les dones al llarg dels anys seixanta, quan es va fer palesa la necessitat de fer una relectura del seu paper subsidiari.

Dissortadament, en ple segle XXI queda encara per endavant un llarg recorregut en la disminució de la igualtat entre dones i homes, ja que hi ha llocs on les dones viuen encara discriminades, pel sol fet de néixer dones.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Dates: Del 8 de març fins a l’1 d’abril de 2018

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

dc., 07/03/2018 - 21:21

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.

 

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

dc., 07/03/2018 - 16:29

L’exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter. El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història. Una part dels objectes exposats han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu per un grup d’antigues treballadores del tèxtil.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

Data: Del 7 de març al 3 de juny. Inauguració 7 de març a les 20h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

2n Congrés del Món de la Masia: crida a la presentació de comunicacions i pòsters (fins al 16 d’abril)

dt., 06/03/2018 - 17:15
2n Congrés del Món de la Masia: Passat, Present i Futur del Territori Rural Català Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47, Barcelona
13, 14 i 15 de març de 2019

L’esperit del congrés és obrir un debat sobre els tres blocs a l’entorn dels quals gravitarà: territori i demografia, economia, i governança. També vol posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra. El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.

Dates destacades

16 d’abril de 2018: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
4 de juny de 2018: notificacions de les comunicacions i dels pòsters.
10 de desembre de 2018: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius.
18 de gener de 2019: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats o en què el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena.
8 de febrer de 2019: lliurament dels documents definitius de les comunicacions i dels pòsters.

+ Info: Congrés del Món de la Masiacongresmasia.icea@iec.cat

1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana: presentació de propostes fins al 3 d’abril

dt., 06/03/2018 - 13:16
Teatre l’Artesana de Falset
C. de Miquel Puig i Cardona, Falset
19, 20 i 21 d’octubre de 2018

Termini per a la presentació de propostes de comunicacions: 3 d’abril

La jota és una manifestació musical complexa,  amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.

Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

1. Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere,  a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

2.Aspectes identitaris i de patrimonialització
 Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

3. Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

4. Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica)  a fonotecamtra.cultura@gencat.cat


Organitza
: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

+ Info:  fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org

Convocatòria de subvencions en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic

dl., 05/03/2018 - 14:33

El DOGC núm. 7571, del 5 de març de 2018, publica la Resolució  CLT/333/2018, de 26 de febrer per la qual es fa públic l’Acord del Consell d’Administració de l’OSIC, adoptat el 19 de febrer de 2018, que obre la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva de les següents línies d’ajut:

  1. Producció d’espectacles i d’exposicions relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
  2. A federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana.
  3. Producció i edició de llibres i fonogrames relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
  4. Organització de festivals i trobades nacionals de cultura popular i tradicional.
  5. Activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana.

 

El període per presentar les sol·licituds és del 6 al 19 de març de 2018.

D’acord amb que es preveu en el punt cinquè d’aquest Acord, les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics. En el cas que la persona interessada sigui una administració pública o una entitat dependent o participada majoritàriament per aquella, domiciliada a Catalunya, a través de l’extranet de les administracions catalanes (http://www.eacat.cat). En la resta dels casos, la presentació s’ha de fer a través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits). A través del portal Tràmits del Departament de Cultura (http://cultura.gencat.cat/ca/tramits) es pot accedir a les plataformes esmentades, com també al formulari normalitzat de sol·licitud i als models del projecte d’activitat o actuació i al del pressupost complet i detallat.

Pàgines