Etnologia.cat

Subscriure a Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 41 minuts 48 segons

Nou disc amb cançons i músiques vinculades als 20 anys de la Festa de la Sal de l’Escala

dt., 26/09/2017 - 10:54

En el marc de la XX Festa de la Sal, dissabte 16 de setembre es va presentar a l’Escala el CD ‘Cançons, músiques i sons de la Festa de la Sal’, editat pel Museu de l’Anxova i de la Sal i per l’Ajuntament de l’Escala.

Inclou cançons recuperades de la tradició oral, sons com el del corn marí, les corculles de la platja d’Empúries que sonen a manera de castanyoles en el ball de Nyacres, el sonor crit “Ouuuuup Vara Va” que marca el treball dels pescadors durant l’avarada de les barques, els cants enjogassats de la mainada… Aquest recull ha estat coordinat per Ramon Manent. Per a més informació: museu@lescala.cat | 972 77 68 15

 

‘Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora’ de Jaume Vilà

dt., 26/09/2017 - 09:08

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat recentment el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora, de Jaume Vilà i Figueras. La publicació inclou exercicis de digitació i mecanisme, instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument i qüestions teòriques. Aquest mètode pot satisfer les necessitats d’estudiants autodidactes, però també les de l’aprenentatge assistit. La publicació aporta continguts de grau elemental i també s’endinsa en el grau mitjà.

L’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre de la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulgà la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei orgànica d’educació (la LOE), vigent actualment.

 

Edita el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora DINSIC Publicacions Musicals, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, i es pot adquirir per 30.82€ | Llibreria de la Generalitat de Catalunya

Les plantes remeieres tema de la XV Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre

dl., 25/09/2017 - 09:43

Jornada monogràfica, itinerant per les quatre comarques de l’Ebre. Aquest any porta per títol “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”. Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU i l’Ajuntament Riba-roja d’Ebre, comptarà amb la col·laboració d’Amics de Riba-roja i el CERE Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

El programa inclou una conferència marc a càrrec de Joan Vallès, U. d’Ambrosio, A. Gras, M. Parada i T. Garnatge, etnobotànics, i cinc comunicacions: “La transformació del ginebre en els forns d’oli de Riba-roja”, a càrrec de J. Aguilà, A. Castellví i R. Puig, d’Amics de Riba-roja; M. Orobitg i J. Vidal, antropòloga i historiadora; “Qui té mal, busca remei”, a càrrec de S. Fornós, S. Mulet i E. Fabra, del Centre d’Estudis Tirant Lo Rall de Deltebre; “Les plantes remeieres i els sabers de les dones del Montsià en la cura de la salud”, a càrrec d’À. Castellà i M. Garriga del SIAD del Consell Comarcal del Montsià; “Remeis tradicionals i actuals fets amb plantes remeieres dels Ports”, a càrrec de M. Arrufat, del Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Ebrerecerca, i V. Carles, del Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental Graëllsia; i “Els boticaris de l’Ebre: la convergència de la medicina popular i la medicina científica”, a càrrec de J. García, doctor en medicina, i J. García, enginyer de forest.

La jornada inclou com activitats complementàries: la presentació i visita guiada a l’exposició itinerant “Els sabers de les dones del Montsià”, una demostració pràctica comentada d’elaboració tradicional d’oli de ginebre, a càrrec d’Amics de Riba-roja, i una clotxada per dinar, a càrrec de l’Associació de Dones de Riba-roja d’Ebre.

L’entrada a la Jornada és lliure i gratuïta, però només la inscripció amb pagament de 12 euros (abans del 19 d’octubre) donarà dret als assistents a gaudir del dossier i el dinar que s’organitza dins la Jornada. Els interessats a assistir a la Jornada, o a la Jornada i el dinar, cal que s’inscriguin a través de la butlleta d’inscripció que apareix al tríptic editat o bé a través de http://www.irmu.org/projects/etnologiate.

Lloc: Casa de la Vila. Plaça de la Vila, 1. Riba-roja d’Ebre

Data: dissabte 21 d’octubre de 2017

Horari: De les 9.30h i fins a les 18.30 h

Més informació:  Tel. 977 702 954 info@mueuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat  http://etnologia.tte.cat.

X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, 29-30 de setembre i 1 d’octubre

dv., 22/09/2017 - 09:54

Queralbs
29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2017

El  X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs se celebrarà els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre a Queralbs i tractarà sobre ‘L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus’. Serà un punt de trobada de la recerca en els diferents territoris pirinencs que comptarà amb comunicacions d’una vintena d’investigadors i investigadores i la presentació de llibres, documentals etnogràfics i projectes. El programa (pdf) inclou tres àmbits de debat: ‘Recursos naturals i territori’, ‘Recursos naturals, vida quotidiana i tradicions’ i ‘Estat de la qüestió i perspectives de futur’. La jornada de l’1 d’octubre hi ha programada una passejada per explotacions mineres que partirà a les 9 hores de l’església de Sant Jaume de Queralbs. La inscripció està oberta online.

Per a més informació: programa en pdf | formulari d’inscripció | notícia al web de l’IRMU

Les Fonts del Penedès: passat i present

dj., 21/09/2017 - 17:40

La 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) amb la projecció “Les Fonts del Penedès”. El documental mostra les fonts intercalant imatges del passat per explicar que són espais patrimonials naturals i també punts de trobada entre diferents generacions. L’enregistrament va ser realitzat per Sara Espín,  l’equip del programa “La nostra història de Penedès Televisió i la col·laboració de Manel Córdoba, Fèlix Masachs i Joan Bages. Aquesta sessió es fa en el marc de la Fira ECO Sant Cugat. L’entrada és lliure.

Lloc: Auditori del Centre Cívic (c/ Ponent, 5) de Sant Cugat Sesgarrigues

Data: dissabte 23 de setembre , a les 18h.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació Amics de la Font del Cuscó. Col·laboren: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

La vida a la colònia de Borgonyà durant els anys 50 i 60 del segle XX

dc., 20/09/2017 - 13:01

La mostra de cinema etnogràfic arriba a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i ho fa de la mà de les imatges enregistrades pel Dr. Aranda, metge de la colònia durant les dècades de 1950 i 1960. Les imatges permeten veure algunes de les celebracions més típiques de la colònia, així com l’arquitectura, l’urbanisme i aspectes socials i culturals d’una de les colònies industrials més rellevants del Ter. La colònia industrial de Borgonyà es va fundar l’any 1895 quan l’empresa escocesa Coats va decidir instal·lar-hi una fàbrica i dotar-la dels serveis propis d’una colònia. Durant més de cent anys, a la coneguda a Osona com la colònia dels inglesos, s’hi va fabricar fil sota la raó de Fabra i Coats. Borgonyà avui és un dels millors exemples de les colònies industrials catalanes i va ser declarada BCIN l’any 2013. La presentació anirà a càrrec de l’antropòleg i veí de Borgonyà Jaume Amargant.

Data: Dissabte 23 de setembre de 2017a les 18h

Lloc: Teatre – Casino de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló)

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Taller de reinterpretació d’arxius: Viatge al barri d’Icària

dc., 20/09/2017 - 12:06

Dijous, 5 d’octubre, de 18.00 a 21.00h.

En el marc dels 10ns Tallers i Jornades de Memòria Oral (2017-2018).

A càrrec de Gabriela Navas (Coordinadora del grup Antropologia i Arquitectura de l’ICA)
Equip de recerca: Manuel Delgado, Gabriela Navas, Marta Contijoch i Helena Fabré 

Taller gratuït, inscripcions a: https://goo.gl/forms/m73hRp2fVtFP8vGj2

Aquest taller convida als antics habitants, treballadors o persones que vulguin compartir les seves memòries sobre el conjunt industrial i el barri, localitzat en el sector avui ocupat per la Vila Olímpica abans de la gran reforma urbanística que coneix Barcelona arran dels Jocs Olímpics de 1992.
Per a la construcció d’aquest projecte, es van enderrocar totes les instal·lacions preexistents i es va desallotjar la població obrera que hi habitava. Tot el que configurava el conjunt fabril va ser inventariat i arxivat sota el nom de “barri d’Icària”.
El taller té com a objectiu aproximar la documentació arxivada als veritables protagonistes de la seva història i recuperar la seva memòria a partir de la reinterpretació que facin els participants de les fotografies, dibuixos, plànols i material arxiu.

Lloc: Seminari de Filosofia, 4a planta,
Facultat de Geografia i Història-Universitat de Barcelona,
carrer Montalegre, 6, 08001 Barcelona.

Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols

dt., 19/09/2017 - 15:09

Ja està a punt la nova edició de la Mostra de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols pels propers 22 i 23 de setembre. Les dues sessions són a les 8 del vespree, d’entrada gratuïta i es realitzen en un escenari especial, el Tinglado del port, que allotja una locomotora i un vagó del tren de Sant Feliu inaugurat precisament fa 125 anys.

Així doncs, la sessió del divendres va dedicada al Tren de Sant Feliu perquè la seva entrada en funcionament va suposar donar sortida a mercaderies d’unes poblacions que a finals del s. XIX van passar de petits pobles a ciutats industrials. I també va significar una nova relació entre els veïns del territori que el tren connectava ara amb molta més facilitat.
Les filmacions de cinc cineastes locals, entre elles una de mai projectada, evocaran les vivències dels viatges d’una línia desmantellada el 1969, a més de tenir el privilegi de comptar amb la presència dels autors del següents curtmetratge, als que agraïm la seva generositat:
El tren de Sant Feliu (10:15′ Jaumé Buxó, 1975)
Escapada en tren (13:13′ Toni Ferrer i Anna Vicens, 1965)
Tren petit i feliç (5:43′ Alfons Hereu, 1967)
Evocació (11:00′ Joan Capdevila, 1971)
El darrer viatge (6:00’ Ramon Serra Matas, muntatge de Ferran Massanas, 1969). Estrena absoluta!

La projecció del dissabte té com a protagonista Galícia, la cultura convidada d’aquesta edició. Es projectarà l’interessant documental de 55′ de durada A memoria nos tempos do volfram (2003) del cineasta gallec Antonio Caeiro Rodríguez. Curiosament, aquesta història que queda vinculada amb la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, ja que fou el guixolenc Ramon Tauler, qui essent espia dels serveis secrets britànics, va desenvolupar tasques crucials en la zona gallega d’extracció d’aquest metall. Documental multipremiat que explica magistralment com al començament de la II Guerra Mundial i al voltant de les muntanyes gallegues d’extracció del tungstè, hi coexistiren miners, aventurers, guerrillers, policies i presos politics.

El cicle l’organitza el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, amb la col.laboració de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat, la Fundació Pascual Prats i el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols.

Consulta digitalment els darrers números de Revista d’Etnologia de Catalunya

dv., 15/09/2017 - 14:12

Els últims sis números de la Revista d’Etnologia de Catalunya —editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Generalitat de Catalunya)— ja es poden llegir digitalment a la plataforma ISSUU.

Els articles publicats a tots els números de la revista —des de 1992 fins a l’actualitat—també es poden consultar i descarregar al web Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

Crònica sobre la Col•lectivitat General d’Amposta, el 1937

dj., 14/09/2017 - 14:18

L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball de recerca realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés de col·lectivització d’Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, la indústria arrossera, la indústria pesquera, l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters, els ramaders.
Organitza: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ).

Inauguració: 15 de setembre, a les 19h30’

Dates: Del 15 de setembre al 12 de novembre de 2017

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Mostra audiovisual sobre patrimoni cultural immaterial a Mèxic

dc., 13/09/2017 - 08:41

Convocatòria per presentar-hi obres
fins al 30 de setembre de 2017

1a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial
Cineteca Nacional
Av. México Coyoacán 389, Ciutat de Mèxic
18 al 20 de novembre de 2017

La Ciutat de Mèxic acollirà el mes de novembre la 1a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial, coorganitzada per la UNAM, el Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias, la Secretaría de Cultura i la Cineteca Nacional. S’hi poden presentar obres documentals, de ficció i d’animació produïdes entre 2015 i 2017. Els audiovisuals s’han de presentar en la seva llengua original i amb subtítols en castellà o anglès. Per presentar-hi propostes cal omplir aquest formulari online i posar-se en contacte amb els organitzadors (registromuestracontenidos@gmail.com) i fer-los arribar les obres abans del 30 de setembre.

Per a més informació: bases de la mostra

Cinema etnogràfic a Taradell: La Festa de l’arbre

dt., 12/09/2017 - 13:01

La Mostra de cinema etnogràfic, organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, amb participació del Museu del Ter, arriba a Taradell. Enguany hem preparat una sessió dedicada a la Festa de l’arbre de Taradell. L’any 1904 es va celebrar per primera vegada i es va fer anualment i de manera ininterrompuda fins a l’any 1925. Cinquanta anys més tard, concretament el 23 de maig de l’any 1976 es va recuperar una tradició que més enllà de commemorar l’arribada de la primavera i l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, a Taradell tenia una vessant cultural i patrimonial. La filmació de l’any 1976 i un muntatge fotogràfic realitzat des del Grup de Recerca Local de Taradell Fent Memòria, ens permetran posar la mirada vers aquesta festivitat.

Data: 15 de setembre de 2017 a les 20h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101. Taradell

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Programa sencer de la mostra organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals i el Museu del Ter

 

Medievàlia – Visita Musicada

dt., 12/09/2017 - 12:07

Si encara no heu pogut gaudir d’aquesta visita especial a l’històric Monestir Benedictí de Sant Feliu de Guíxols teniu la darrera oportunitat el proper dissabte 16 de setembre a les 18.30 hores. El trio format per Pedro Burruezo, Maia Kanaan i Jordi Ortega posarà les notes musicals al recorregut amb cançons perfumades de sons medievals, moriscos, sefardites… tot inspirant els diferents àmbits de l’edifici, per finalitzar a l’Hort del Rector, on l’espai gastronòmic El Ginjoler us oferirà una copa de cava de cloenda al bell entorn dels jardins.

Preu: 5,00 € (Menors de 8 anys, gratuït)
Venda de tiquets a l’Oficina de Turisme (Pl. Monestir s/n)
Horari: de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 15 a 18 hores
dissabte i diumenge de 10 a 19 hores
Places limitades!
Contacte i reserves:
Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols
Tel. 972821575
A/e: museuhistoria@guixols.cat

Fins al dia 12 les ofertes per instal.lar el museogràfic del Museu Casteller de Catalunya

dt., 05/09/2017 - 20:24


> Fins al dimarts 12 de setembre es poden presentar ofertes per a la instal·lació del projecte museogràfic del Museu Casteller de Catalunya a Valls

El proper dimarts 12 de setembre és el darrer dia per presentar ofertes per a la instal·lació del projecte museogràfic de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya a Valls. Després de l’aprovació el passat 28 de juliol del plec de clàusules, es van publicar on line:

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=searchCn&idCap=8530338

Aquesta licitació  inclou el subministrament i instal·lació dels equipaments del projecte museogràfic dissenyat pel museògraf i escenògraf Ignasi Cristià, així com les obres d’adequació per adaptar-lo a l’edifici i les corresponents als acabats d’entrega de l’edifici amb els immobles veïns. Es tracta de situar els continguts d’acord amb el projecte de Cristià dins el continent, l’exterior del qual ja és ben visible des de la mateixa plaça del Blat, el quilòmetre zero del món casteller.

El disseny del projecte museogràfic que ara s’instal·larà és el resultat del concurs d’idees en el qual van prendre part 18 empreses i el veredicte del qual fou fet públic el gener de 2016. El jurat, integrat per especialistes externs dels àmbits del turisme, la cultura, les noves tecnologies, l’arquitectura i els castells, designava l’empresa del museògraf i escenògraf Ignasi Cristià com a guanyadora.  Aquest és el projecte que, un cop enregistrades les imatges en una quinzena de places castelleres al llarg del mateix 2016 i un cop finalitzades les obres de l’edifici que s’havien iniciat l’abril de 2015, en breu es procedirà a adjudicar i instal·lar.

L’import de licitació és d’1.576.311 euros IVA inclòs i el termini d’execució dels treballs, un cop es formalitzi l’adjudicació és de 6 mesos.

El projecte del Museu Casteller de Catalunya que s’està construint a Valls l’impulsa el consorci format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres.

Descobreix el projecte Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya – Valls:
CAT  ANG   FRA   CAST

Jornada d’Etnologia a les Comarques de Tarragona, 16 de setembre

dt., 05/09/2017 - 08:43

Arxiu Municipal de Reus
C. de Sant Antoni Maria Claret 3, Reus
16 de setembre de 2017, de 9.30 a 17 hores

La ciutat de Reus acollirà l’edició 2017 de la Jornada d’Etnologia a les Comarques de Tarragona organitzada per l’Institut Tarragonès d’Antropologia, que se celebrarà el proper 16 de setembre de 9.30 a 17 hores. El programa de la jornada inclou una ponència de Lluís Calvo /director de la Delegació del CSCI a Catalunya) sobre l’etnologia a Catalunya i una de Salvador Palomar (Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria-Carrutxa) sobre l’etnologia a les comarques de Tarragona. Rafel Folch (tècnic de Patrimoni Cultural de la DG de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural) i Elena Espuny (tècnica de Projectes de l’IRMU) participaran en una taula rodona sobre ‘L’etnologia a l’administració’, i Pepa Subirats i Àngels Travé debatran sobte els inventaris immaterials del patrimoni a partir de les seves experiències a les Terres de l’Ebre i el Penedès, respectivament. La jornada finalitzarà amb un ‘Laboratori d’idees’ en què es presentaran en format breu diverses recerques i estudis. Les inscripcions a la jornada ja estan obertes en aquest formulari.

Per a més informació: programa de la jornada | formulari d’inscripció

 

1r Simposi d’etnomusicologia, 20 d’octubre

dl., 04/09/2017 - 09:03

Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Plaça de l’Església 1, Granollers
20 d’octubre, de 9.30 a 17 hores

El proper 20 d’octubre tindrà lloc el 1r Simposi d’etnomusicologia, que reunirà especialistes en música per a orgue amb l’objectiu d’aprofundir en els llibres d’orgue i en la pràctica d’improvisació amb aquest instrument –les anomenades “llibertats d’orgue”— i les seves aportacions al coneixement de la música popular. El simposi vol homenatjar Josep Crivillé i Bargalló,  un dels estudiosos que va assenyalar la importància des de la perspectiva de l’etnomusicologia dels documents que acrediten la pràctica de les “llibertats d’orgue”, en el cinquè aniversari de la seva mort.

El programa de l’acte inclou, entre d’altres, una ponència de Ramon Oranias sobre ‘L’orgue a Catalunya’, una de Ramon Vilar en ‘Record i presentació de l’obra de Josep Crivillé referida a les llibertats d’orgue’, una taula rodona de presentacions de recerques i publicacions, i un concert d’orgue a càrrec de Juan de la Rubia. Les inscripcions a la jornada ja estan obertes en aquest formulari.

Per a més informació: programa del 1r Simposi d’etnomusicologia (PDF) | formulari d’inscripció

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic: programació de setembre

dv., 01/09/2017 - 10:21

Les sessions de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic d’aquest mes de setembre tindran lloc a El Cogul, Gràcia, Taradell, Manlleu, Sant Feliu de Guíxols, Sant Cugat Sesgarrigues, Borgonyà i Queralbs. La Mostra, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, és multiseu i arribarà a un total de vint-i-sis localitats fins al mes de novembre.

Calendari de les properes sessions:
Centre d’Estudis de les Garrigues | 2 de setembre (El Cogul)
Institut Ramon Muntaner | 5, 12 i 19 de setembre (Gràcia, Barcelona), 29 de setembre (Queralbs)
Museu del Ter | 15 de setembre (Taradell), 21 de setembre (Manlleu), 23 de setembre (Borgonyà), 29 de setembre (Manlleu)
Museu d’Història Espai del Metge i de la Salut Rural | 22 i 23 de setembre (Sant Feliu de Guíxols)
Institut d’Estudis Penedesencs | 23 de setembre (Sant Cucat Sesgarrigues)

Per a més informació: programa complet de la mostra (pdf)| imatge ampliada del cartell

Torroella de Montgrí recupera l’Àliga

dc., 30/08/2017 - 15:35
En el marc de la Festa Major de Sant Genís, del 19 al 28 d’agost, han tingut lloc diversos actes per presentar la figura de l’Àliga recuperada de Torroella de Montgrí, que passarà engruixir el ric bestiari festiu Torroellenc. Concretament el dimecres 23 d’agost a les 20 h, va organitzar-se la conferència: “La recuperació de l’Àliga de Torroella. L’Àliga com a element protocol·lari des del seguici popular”, a l’Auditori del Museu de la Mediterrània, per part dels Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, en motiu de la presentació pública d’aquesta nova figura. La conferència a càrrec de Xavier Cordomí, Director del Centre Barceloní de Producció i Difusió de Cultura Popular d’Arrel Tradicional (Casa dels Entremesos de Barcelona), i Nuxu Perpinyà, artista constructor de l’Àliga.

Xavier  Cordomí va explicar els origens i significat d’aquests tipus de bestiari: “L’àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expresió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons. Des del punt de vista històric, el 1399 és citada una àliga a la ciutat de Barcelona i posteriorment a molts altres documents de l’època medieval. L’àliga dins la religió cristiana està relacionada amb la figura de Sant Joan Evangelista i sortia representant l’evangelista en les processons de Corpus, tal com reflecteixen els documents de moltes àligues. A part de la de la Barcelona, es té constància de la de Girona el 1513, Tarragona el 1531, Manresa el 1593, Tortosa el 1556, Vilafranca el 1600, Reus el 1627 i també hi ha documentades àligues durant el segle XVII a Agramunt, Berga, la Bisbal d’Empordà, Cervera, Mataró, Morella, Olot, Sitges, València, Valls i Vic a més de Torroella. Moltes d’aquestes àligues s’havien perdut i s’han anat recuperant durant el darrer terç del segle XX i principis del XXI”. I Nuxu Perpinyà, com ha constructor va explicar com és aquesta nova figura de l’Àliga de Torroella: “L’àliga adopta la morfologia de l’àliga cuabarrada, una espècie fortament amenaçada que nia el massís del Montgrí. La figura imita la coloració de l’àliga cuabarrada jugant amb diferents tons de daurat.
Perquè el portador s’hi pugui veure, l’àliga porta un forat al pit, i també té el bec obert.
L’àliga va sense cavallet exterior. A la part inferior hi tindria quatre encaixos per poder posar i treure quatre potes-crossa per poder-la reposar a terra.
Material : cartró pedra i estructura interior de fusta.
Mides: 100 alçada x 250 llargada, àliga horitzontal / 160 alçada x 210 llargada, àliga vertical. Pes: 30 quilos aproximadament”

Què sabem de l’Àliga de Torroella de Montgrí?

Segons Josep Vert i Planas (Revista de Girona, núm 156. 1993) la primera referència que es té de l’Àliga de Torroella és de 1638 on en els comptes municipals es detalla el pagament d’una factura a un tal Sagàs, fuster, en concepte de “despeses d’aiguacuit, carmí i amidó” per l’àliga. Conjuntament amb la referència que tenim de la vista pastoral del bisbe Suaso el 1608 on es parla que hi havia un gegant i un drac i la del 1628 on als comptes municipals hi consten unes despeses per portar a ballar la geganta el 1638 per la procesó del Corpus, ens permeten afirmar que a mitjans del segle XVII Torroella disposava de la parella de Gegants, un Drac i una Àliga.

Pàgines