Ball de gegants del Pi de Barcelona

Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Identificació: 
Codi: 
IPCIDV-4-0258
Codi (incremental): 
266
Nom propi de l'element: 
Gegants del Pi.
Grup i/o comunitat: 
Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
Breu descripció: 

Ball de gegants que participa en diverses celebracions de la ciutat de Barcelona.

Data: 
2017
Localització: 
Descripció de la localització: 

Plaça del Pi (Festes de Sant Josep Oriol i Festes Quinquennals).

Plaça de Sant Jaume (Festes de la Mercè).

Basílica de Santa Maria del Pi i Basílica de Santa Maria del Mar (seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga)

Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 

Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol (cap al 23 de març).

Dijous o divendres proper al 24 de setembre i el 24 de setembre (Festes de la Mercè).

Pels volts del 7 de gener (seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga)

Festes Quinquennals del Pi (pels volts del 12 de juny de cada 5 anys, els anys acabats en 0 o 5).

Descripció: 

Els Gegants del Pi tenen dos balls propis: el "ball dels Gegants del Pi" o "ball en família dels Gegants del Pi", i el "ball de quatre dels Gegants del Pi"; i un altre ball que ballen conjuntament amb els Gegants de Santa Maria del Mar: "ball a quatre dels Gegants del Pi i de Santa Maria del Mar"

Ball dels Gegants del Pi

Va ser estrenat l’any 1993 a partir de la melodia popular del Gegant del Pi, arranjada per Jordi Fàbregas. Pot ser ballat per una parella o per dues. Al llarg dels anys ha tingut petites variacions, i fins el 2017 ha estat el ball oficial dels Gegants del Pi. Des de les Festes de Sant Josep Oriol 2017, aquest ball només és ballat pels quatre Gegants originals del Pi, que només surten el dia del Pregó de les Festes.

La coreografia és obra de Xavier López Sanz. S’inicia amb els gegants aixecant-se primer i les gegantes després, i segueix amb un seguit de passes i creus que semblen no tenir final. El ball acaba amb els quatre gegants voltant sobre si mateixos.

Ball de quatre dels Gegants del Pi

S'ha estrenat l’any 2017. La música és obra de Pol Ducable, qui es va inspirar en la melodia popular del Gegant del Pi, i la coreografia és obra dels Geganters del Pi. S’inicia amb les gegantes aixecant-se primer i els gegants després, i segueix amb el ball per parelles. El ball acaba amb la melodia del Gegant del Pi, amb els quatre gegants fent un “camí” i finalment, els quatre Gegants voltant.

Ball a quatre dels Gegants del Pi i de Santa Maria del Mar

Va ser estrenat l'any 2008 o la coreografia és obra de Xavier López i Maria Mercè Abad i la música de Jordi Fàbregas. S’inicia amb els Gegants amfitrions davant l’altar de la basílica i l’altra parella encarada davant seu. Tot seguit hi ha un encadenat de passos i giravolts que porten les quatre figures a ballar plegades, tant amb les seves respectives parelles com amb les altres. El ball acaba amb una corranda més ràpida, que convida a picar de mans. El punt final el posen els quatre gegants voltant.

Acompanyament musical: Gralles i tabal.

Vestuari:  els geganters vesteixen camisa verd fosc i pantaló blanc, faixa negra i espardenyes negres.

Història i transformacions de l'element: 

Els Gegants del Pi són una de les parelles més conegudes i antigues de Catalunya. La seva primera referència data de 1601, any en què van participar en la canonització de Sant Raimon de Penyafort a Barcelona. Però, tot i no trobar cap dada ni document que ho acrediti, segurament ja existien abans.

La segona referència documental dels Gegants la trobem al Llibre de comptes de l’Obra del Pi de l’any 1624. A partir d’aquesta data, el llibre inclou documents gràfics on apareix un gegant portant un escut on es pot llegir Pi.

Les diverses representacions gràfiques presenten un gegant amb el rostre bru, de caire guerrer, portant una porra, una daga i un elm amb plomes. La imatge de la geganta, en canvi, varia segons la moda del moment, com en el cas de la resta de gegantes de l’època.

Entre els segles XVII i XVIII els Gegants del Pi van participar en diverses processons com les del Corpus de Barcelona o les processons de les basíliques de Santa Maria del Pi i de Santa Maria del Mar.

Segons consta al Llibre de comptes de l’Obra del Pi, sembla ser que al 1772 es creà la parella que ens arriba fins l’actualitat. Però poc després, just l’any 1780, el rei Carles III decretà una reial cèdula que restringia i prohibia la imatgeria festiva per ser considerada massa grotesca i allunyada del caire religiós.

A partir d’aquesta data els gegants van restar tancats 18 anys, fins que al 1798, aprofitant que els Gegants petits del Pi ballaven davant el Capità General de Catalunya, es va lliurar al Capità un manifest sol·licitant que els gegants tornessin a participar en la processó del Corpus. L’indult va ser concedit i l’any 1799 la processó del Corpus de Barcelona va comptar amb la participació dels Gegants del Pi i dels Gegants de la Ciutat de Barcelona.

Aquesta participació coincidí amb la reforma del paviment de La Rambla de Barcelona, que consistia en un passeig central, anomenat terrat, i dos carrils laterals, anomenats camí. Justament en passar per La Rambla, els Gegants del Pi ballaven pel carril lateral (camí) i els de la Ciutat ballaven pel passeig central (terrat). Aquest fet originà la coneguda i popular cançó:

“El Gegant del Pi ara balla, ara balla, 
el Gegant del Pi ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat ara balla pel terrat.”

L’any 1807 els Gegants del Pi van participar, juntament amb altres figures de la imatgeria popular (els Gegants petits del Pi, la Mulassa, el Lleó…), en la beatificació de Sant Josep Oriol, patró del barri del Pi.

Durant el segle XIX el Gegants van continuar participant a les processons del Corpus del Pi, de la Catedral i altres sortides com la processó de Santa Maria del Mar. Però l’any 1870 van interrompre la seva activitat per ser arraconats i guardats en caixes, ja que, tot i els arranjaments que havien patit, continuaven sent uns dels gegants més alts i pesats de Catalunya.

Guardats en caixes, els Gegants van sobreviure a fets com la Setmana Tràgica i en començar la Guerra Civil, van ser traslladats, per l’Arxiu d’Història de la Ciutat, al Convent de l’Esperança del barri de Sant Just de Barcelona i, posteriorment, es van portar al Monestir de Pedralbes. Acabada la guerra, l’any 1939 van ser guardats de nou a la Basílica del Pi.

El 1951, el senyor Francesc Àlmez descobrí les restes dels gegants i proposà recuperar-los. La restauració de les figures va ser realitzada per l’artesà geganter solsoní Manel Casserras, la roba va ser confeccionada per la sastreria Llorens i l’assessorament artístic va ser obra del senyor Evarist Mora. Els gegants van adoptar llavors la imatge que mantenen actualment: ell com un musulmà amb llarga armilla verda, turbant i una enorme simitarra a la mà; i ella com una dama de pell blanca, llarga cabellera negra, vestida amb tonalitats roses i blanques, i un llarg vel que penja del seu barret de punxa. Aquesta indumentària no es va triar a l’atzar, sinó que es van prendre com a model moltes de les peces de roba (barrets, casaques…) que es van trobar juntament amb els gegants.

El 12 de juny de 1960, després d’un any de feina, els Gegants del Pi tornaven a ser una realitat viva als carrers de la ciutat. Portats pels geganters de Solsona, van sortir en cercavila des del Palau de la Virreina fins a la plaça Sant Josep Oriol, on van rebre la benedicció acompanyats d’una multitud de barcelonins que no s’ho va voler perdre.

A partir d’aquell any, els Gegants del Pi van tornar a participar en diferents processons i cercaviles, custodiats pel Patronat dels Gegants del Pi, entitat que més tard esdevindria l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, encarregada actualment de vetllar pel manteniment i gestió del patrimoni festiu del Pi.

L’any 1985, en la festa de celebració dels 25 anys de la seva recuperació, van ser batejats amb els noms de Mustafà, pel seu aspecte sarraí, i Elisenda, en honor a la reina Elisenda de Montcada, fundadora del Monestir de Pedralbes, que preservà els Gegants del Pi en temps de guerra. Els seus padrins foren els Gegants de la Ciutat.

Durant aquest mateix any es decidí fer unes còpies dels gegants per fer-los més lleugers i preservar els originals del desgast que comportava la seva gran activitat en cercaviles i actes populars i tradicionals arreu del país i l’estranger.  Així, la rèplica d’en Mustafà veu la llum el 24 de setembre de 1986 i l’Elisenda el mateix dia de la Mercè de 1987. Tots dos són obra de Manel Casserras i Boix, responsable de la seva restauració durant tots aquests anys.

El 1993, com a reconeixement històric, els Gegants del Pi van passar a formar part del Seguici Popular de Barcelona.

L’any 2001 van celebrar els 400 anys de la seva primera referència històrica, la canonització de Sant Raimon de Penyafort, amb un seguit d’actes de gran ressò i transcendència històrica com l’entrada a la Catedral per visitar la tomba de Sant Raimon de Penyafort o la Trobada de gegants centenaris d’arreu de Catalunya.

Des de la construcció de les rèpliques, els gegants originals només han tornat a sortir al carrer el dia de celebració del 50è aniversari de la seva recuperació,  el 12 de juny de 2010. Però, a partir del 2011 es decideix que Gegants grans i petits del Pi originals tornin a sortir cada any pel pregó de les Festes de Sant Josep Oriol al barri del Pi, tot realitzant el seu ball propi per inaugurar les Festes.

Actualment, en Mustafà i l’Elisenda es poden admirar de manera permanent a La Casa dels Entremesos. Els Gegants del Pi originals, en canvi, es troben guardats a l’Església de Santa Maria del Pi.

http://www.gegantsdelpi.cat/les-figures/els-gegants-del-pi/

Processos i preparatius: 

Assajos previs.

Dedicació: 

Festes de Sant Josep Oriol (pels volts del 23 de març).

Festes de la Mercè (24 de setembre).

Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga (pels volts del 7 de gener). 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 

Associació d’Amics dels Gegants del Pi

Participants/Executants: 

Homes i dones en edat adulta.

Ús i funció: 
Salvaguarda: 
Transmissió: 

Oral.

Geganters del Pi.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 

El ball ha estat gravat abastament  per la ciutadania en general i pels propis geganters. La coreografia i música són presents en diverses publicacions.

Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 

Protocol festiu.

Recursos associats: 
Vídeo (online): 
Informació técnica: 
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 

Associació d’Amics dels Gegants del Pi.

Redactor/a de la fitxa: 
Projecte/Recerca: 
Inventari de Danses Vives de Catalunya